POP

La paraula pop prové de l'abreviació en anglès de la paraula popular. La música pop és un gènere musical que, al marge de la instrumentació i tecnologia aplicada per a la seva creació, conserva l'estructura formal "vers - tornada - vers", executada d'una manera senzilla, melòdic, enganxós, i normalment assimilable per al gran públic . Les seves grans diferències amb altres gèneres musicals estan en les veus melòdiques i clares en primer pla i percussions lineals i repetides. La música pop moderna tens uns components de ritmes forts i vivaces i melodies simples, sovint enganxoses. La major part dels temes pop solen ser cançons.

Els grups famosos i estrelles del pop han congregat multituds en els seus concerts. Milions de persones de tot el món es van reunir davant dels seus televisors per presenciar el Live Aid, concert celebrat a Londres l'any 1987 per ajudar a pal • liar la fam a l'Àfrica. En el pop espanyol destaquen grups i cantants dels anys seixanta i setanta com els Bravos i Joan Manuel Serrat, ia finals del segle XX, L'últim de la fila, Nacha Pop, Mecano i Miguel Bosé.

Històricament, l'expressió "música pop" no era entesa com un gènere musical amb característiques musicals concretes. El catalogat com a música "Pop", apòcope de "música popular", era entesa com el contrari a la música de culte, a la música clàssica. Sota aquesta definició entraven gèneres com, el funky, el folk o fins i tot el jazz. El pop era entès com aquest gran grup de música per a la gent d'escassa cultura musical. Amb el temps, el pop ha anat guanyant-se la seva accepció com a gènere musical independent, lliurant-se, a més, del sentit pejoratiu i negatiu al qual se li vinculava

La proliferació del pop i les seves múltiples subgèneres fa impossible que les seves classificacions representin divisions pures.